dimecres, 13 d’abril del 2011

Proves de compressió i flexió en bigues i columnes de diversos morters.

Aquests últims dies hem estat fent proves sobre diverses varietats de morters, per tal de realitzar estudis sobre la compressió i la flexió.
Per realitzar els estudis primer hem fet barres de morters de tres tipologies principals de les quals n'hem fet una versió armada i sense armar. Hem fet un parell de cada una, és a dir, dos de morter 1 sense armar, dos de morter 2 armat...
Ara es mostra una taula amb els percentatges de ciment i sorra de les diferents varietats de ciment:

Morter 1--> "A1": 25% ciment 75% sorra
Morter 2--> "A2": 50% ciment 50% sorra
Morter 3--> "A3": 75% ciment 25% sorra

De cada un d'aquests n'hi dos d'armats i dos sense armar.

Després de barrejar cada proproció en aigua i obtenir la mescla adequada, hem omplert els motlles fets amb fusta i cola blanca també per nosaltres i els hem deixat de vacances durant setmana santa.

Tornant de setmana santa hem decidit obrir-los i fer les proves, primer les de flexió, posant la barra entre dues taules i penjant-hi una garrafa d'aigua, i després les de compressió, posant la barra en el cargol i mesurant les voltes que podien donar.

Els resultats van ser els que tothom es pensava. Les barres A3 armades eren les que aguantaven més la flexió i la compressió seguides de les A3 sense armar, les A2 armades, les A2 sense armar, les A1 armades i les A1 sense armar (que de fet gairebé es desfeien quan les tocàvem)

Cal esmentar que les A1, quasi en tota la seva totalitat, quan les vam treure del motllo es van esberlar.

dilluns, 4 d’abril del 2011

Un pont de cartró que aguanta una força de 7,36N.

El dimarts dia 27 de març, a la classe, vam construir un pont de cartró i canyetes, per disposar-nos a provar quin era el mètode més eficaç per contrarrestar la flexió quan li posàvem un pes.
El pont que hem fet tenia una passarel·la de 25x5cm. Per evitar que el pont patís flexió, hi disposàvem una instal·lació de canyetes determinada.
Primer, vam disposar les canyetes formant quatre triangles que aguantaven el pont, però no evitaven que es flexionés quan hi posàvem un pes elevat. Aquí es veu com va quedar el primer pont:


Més tard, al veure el problema, vam cavil·lar sobre la manera de solucionar-lo i vam decidir posar unes canyetes transversals que evitessin que els quatre triangles tendissin a ajuntar-se, i així evitar la flexió del pont. Heus-lo aquí com va quedar:

Amb això, vam evitar per complet la flexió del pont al posar-hi un pes ja molt elevat, com és el que li vam acabar posant: 7,36N.

Aquí, tot seguit es mostra un recull de tota la feina feta durant aquests dies: