Després del Darío, en Subhan ens ha parlat sobre el ferro colat. Un material que té un ús relativament extens en la industria i del qual en sabem poques coses, se'n té poca informació. El ferro colat, és un aliatge del ferro, el carboni i el silici, i també conté alguns minerals més. Aquí us deixo l'entrada on hi ha alguns vídeos més explicatius acompanyats pel text de l'entrada.
Ferro colat
dimecres, 11 de maig del 2011
Alumini
Avui, el nostre company Darío, ens ha parlat sobre la fabricació de l'alumini i els seus usos comercials. L'alumini és un material dels més lleugers i més moldejables que existeixen. El seu ús és molt variat, per exemple llaunes, cotxes, bicis... El seu reciclatge és molt econòmic també.
Aquí us deixo l'enllaç del seu blog on hi trobareu una informació més completa i exacte: Alumini, per Darío
Aquí us deixo l'enllaç del seu blog on hi trobareu una informació més completa i exacte: Alumini, per Darío
dilluns, 9 de maig del 2011
Aliatges i altres metalls
En aquesta entrada treballaré un tema que pot ser molt extens així com variat. Tractarem, doncs, els aliatges (llautó, bronze i zamak) i també altres metalls que no han comentat els nostres companys de classe (magnesi, titani, plom estany, zinc i níquel).
Començarem per parlar dels aliatges. Els aliatges són uns materials formats per dos o més metalls fosos a la vegada i mesclats homogèniament formant un nou material amb unes característiques físiques i químiques diferents dels metalls d'on procedeix. Els aliatges que tenen un ús industrial més extens són el llautó, el bronze, l'ultralleuger i el zamak. A continuació us exposaré més àmpliament quines són les característiques i els usos de cada un d'aquests aliatges:
Llautó:
El llautó és un aliatge fet amb coure i zinc tot i que antigament es creu que es deia llautó a tot allò fet amb coure (per exemple el que ara coneixem com bronze i que tractarem més endevant)
El llautó és més dur que el coure i és mal·leable i dúctil. Amb el seu color daurat i les seves propietats, el llautó és àmpliament usat en una gran varietat de camps que abarquen des de la joieria fins a la fabricació de tubs i vaixells (ja que no és atacat per la sal de l'aigua de mar), passant per la indústria monetària (en la quincalla), soldadors, filferros, la indústria musical en acabats d'instruments i peces dels mateixos i un llarg etc...
Bronze:
El bronze és un aliatge fet amb coure i estany, fabricat des de molt antic també. És molt més resistent i dur que qualsevol altre aliatge conegut deixant a part l'acer, que supera en quant a resistència a la corrupció i facilitat de lubricació. Deixant a part el coure i l'estany, el bronze sempre porta elements addicionals, com manganès, alumini, fòsfor i altres components que li atorguen unes propietats lleugerament diferents.
Si antigament s'utilitzava en la indústria armamentística i en la monetària, ara se centra molt, el seu ús, a la foneria artística i instrumental.
Zamak:
Zamak és un acrònim que prové de l'alemany indicant el nom de tots els components de l'aliatge. És un aliatge format per tant de Zinc, Alumini, MAgnesi i Coure. S'utilitza sobretot en components d'automòvil, construcció, electricitat, electrònica, vestits, telefonia, jocs, esport etc... degut a les seves propietats de duresa i resistència a la tracció, a més a més de tenir un punt de fusió ni alt ni baix que fa que els costos energètics deguts a la transformació es minimítzin.
Tot seguit comencem la part dedicada als metalls:
Magnesi:
És un metall blanc i brillant d'un aspecte semblant a l'argent, és molt abundant a la natura i nosaltres n'utilitzem sobretot pels seus òxids, que s'utilitzen per refrigerar els forns de ferro, així com per la indústria agrícola com per additius de diverses substàncies. És dúctil i mal·leable, i resulta imprescindible per la fabricació d'aliatges lleugers, molt útils per l'aviació. A part també s'usa molt en la indústria pirotècnica, en la medicina i la seva pols pels atletes que es volen agafar a alguna cosa, ja que millora l'adherència.
Titani:
El titani és un metall abundant a la terra que es troba en forma d'òxid present en algunes escòries de ferro i en certs animals i plantes. El metall és de color gris fosc, de gran duresa, resistent a la corrosió i de propietats físiques semblants a les de l'acer. S'usa en la fabricació d'equips per a la indústria química i, aliat amb el ferro i altres metalls, s'empra en la indústria aeronàutica i aeroespacial, a part, els seus òxids són utilitzats en la indústria de la pintura i la naval per la seva resistència a la corrupció. És la seva flexibilitat.
Les parets del guggenheim de bilbao són de titani.
Plom:
És un metall molt tou, mal·leable i dúctil, d'un color blavós-blanquinós molt característic. Absorveix els raigos gamma. Antigament el plom s'utilitzava per moltes coses, tubs, canonades, estris es feia servir per diversos aliatges però el seu ús ha anat caient degut a les malaties que podia causar el contacte amb tal metall. Ara el seu ús està restringit en bateries de plom, municions, recobriments de cables, blindatges sonors i antiradiactius i per diversos compostos amb altres metalls.
Estany:
L'estany és un metall amb un punt de fusió molt baix i un aspecte brillant i platejat. El seu ús principal i més conegut és com a metall per soldar. També s'utilitza, però, per fer aliatges. El seu ús ve de molt i molt antic, des del 3000 aC tot i que l'estany pur no es va aconseguir extreure fins el 600aC.
Zinc:
El zinc és un metall dur i fràgil, amb aparença blanquinosa i llustrosa. És mal·leable als 100ºC fins els 200, quan torna a ser fràgil. El seu punt de fusió és relativament baix per ser un metall i és mitjanament bo com a conductor elèctric. Amb aquestes característiques és utilitzat en bateries, la indústria aeroespacial, la metal·lúrgia i en la indústria d'automoció.
El zinc, com a element juga un paper important a la vida.
Níquel:
És un metall de color blanc platejat conductor de la calor i l'electricitat. S'usa molt en la fabricació de l'acer inoxidable, aliatges, bateries recarregables, robòtica (aliat amb titani), imants, fosa de metalls i per una quantitat molt elevada de metalls.
Començarem per parlar dels aliatges. Els aliatges són uns materials formats per dos o més metalls fosos a la vegada i mesclats homogèniament formant un nou material amb unes característiques físiques i químiques diferents dels metalls d'on procedeix. Els aliatges que tenen un ús industrial més extens són el llautó, el bronze, l'ultralleuger i el zamak. A continuació us exposaré més àmpliament quines són les característiques i els usos de cada un d'aquests aliatges:
Llautó:
Bronze:
Si antigament s'utilitzava en la indústria armamentística i en la monetària, ara se centra molt, el seu ús, a la foneria artística i instrumental.
Zamak:
És un metall blanc i brillant d'un aspecte semblant a l'argent, és molt abundant a la natura i nosaltres n'utilitzem sobretot pels seus òxids, que s'utilitzen per refrigerar els forns de ferro, així com per la indústria agrícola com per additius de diverses substàncies. És dúctil i mal·leable, i resulta imprescindible per la fabricació d'aliatges lleugers, molt útils per l'aviació. A part també s'usa molt en la indústria pirotècnica, en la medicina i la seva pols pels atletes que es volen agafar a alguna cosa, ja que millora l'adherència.
El titani és un metall abundant a la terra que es troba en forma d'òxid present en algunes escòries de ferro i en certs animals i plantes. El metall és de color gris fosc, de gran duresa, resistent a la corrosió i de propietats físiques semblants a les de l'acer. S'usa en la fabricació d'equips per a la indústria química i, aliat amb el ferro i altres metalls, s'empra en la indústria aeronàutica i aeroespacial, a part, els seus òxids són utilitzats en la indústria de la pintura i la naval per la seva resistència a la corrupció. És la seva flexibilitat.
Les parets del guggenheim de bilbao són de titani.
És un metall molt tou, mal·leable i dúctil, d'un color blavós-blanquinós molt característic. Absorveix els raigos gamma. Antigament el plom s'utilitzava per moltes coses, tubs, canonades, estris es feia servir per diversos aliatges però el seu ús ha anat caient degut a les malaties que podia causar el contacte amb tal metall. Ara el seu ús està restringit en bateries de plom, municions, recobriments de cables, blindatges sonors i antiradiactius i per diversos compostos amb altres metalls.
L'estany és un metall amb un punt de fusió molt baix i un aspecte brillant i platejat. El seu ús principal i més conegut és com a metall per soldar. També s'utilitza, però, per fer aliatges. El seu ús ve de molt i molt antic, des del 3000 aC tot i que l'estany pur no es va aconseguir extreure fins el 600aC.
El zinc és un metall dur i fràgil, amb aparença blanquinosa i llustrosa. És mal·leable als 100ºC fins els 200, quan torna a ser fràgil. El seu punt de fusió és relativament baix per ser un metall i és mitjanament bo com a conductor elèctric. Amb aquestes característiques és utilitzat en bateries, la indústria aeroespacial, la metal·lúrgia i en la indústria d'automoció.
El zinc, com a element juga un paper important a la vida.
És un metall de color blanc platejat conductor de la calor i l'electricitat. S'usa molt en la fabricació de l'acer inoxidable, aliatges, bateries recarregables, robòtica (aliat amb titani), imants, fosa de metalls i per una quantitat molt elevada de metalls.
divendres, 6 de maig del 2011
Plàstics termoplàstics
Avui, Volodya Nahapetyan ens ha parlat dels plàstics, en concret dels termoplàstics.
Ens ha explicat que un plàstic termoplàstic és aquell que amb la calor es pot deformar per donar-li una forma determinada, però a temperatura ambient són estables.
Estan formats per polímers dèbils i degut això, la major part són fràgils i flexibles.
N'hi ha de molts i diversos tipus, que tenen les seves pròpies característiques. Si entreu al blog d'en Volodya descobrireu les diverses característiques i quins són aquests plàstics gaudint d'una informació més extensa.
Els plàstics termoplàstics.
Ens ha explicat que un plàstic termoplàstic és aquell que amb la calor es pot deformar per donar-li una forma determinada, però a temperatura ambient són estables.
Estan formats per polímers dèbils i degut això, la major part són fràgils i flexibles.
N'hi ha de molts i diversos tipus, que tenen les seves pròpies característiques. Si entreu al blog d'en Volodya descobrireu les diverses característiques i quins són aquests plàstics gaudint d'una informació més extensa.
Els plàstics termoplàstics.
dimecres, 4 de maig del 2011
Xerrada sobre els materials ceràmics (a mans d'Edgar Moreno)
Avui, dia 4 de maig, n'Edgar Moreno ens ha realitzat una xerrada sobre els materials ceràmics, els diferents tipus i la seva formació i característiques.
Ens ha parlat de coses ant interessants com la formació de l'argila i la ceràmica, que en condicions determinades pot arribar a ser superconductor! també ens ha parlat de coses com l'estat vídric (el vidre no és un sòlid, però tampoc un líquid, la seva estructura interna està desestructurada). Finalment ens ha explicat què és el ciment i perquè enganxa tant.
Més ampliat està al blog de n'Edgar a l'entrada que us poso a continuació:
Els materials ceràmics
Espero que us agradi l'entrada proposada i us aporti nous coneixements.
Fins aviat!
Ens ha parlat de coses ant interessants com la formació de l'argila i la ceràmica, que en condicions determinades pot arribar a ser superconductor! també ens ha parlat de coses com l'estat vídric (el vidre no és un sòlid, però tampoc un líquid, la seva estructura interna està desestructurada). Finalment ens ha explicat què és el ciment i perquè enganxa tant.
Més ampliat està al blog de n'Edgar a l'entrada que us poso a continuació:
Els materials ceràmics
Espero que us agradi l'entrada proposada i us aporti nous coneixements.
Fins aviat!
dimecres, 13 d’abril del 2011
Proves de compressió i flexió en bigues i columnes de diversos morters.
Aquests últims dies hem estat fent proves sobre diverses varietats de morters, per tal de realitzar estudis sobre la compressió i la flexió.
Per realitzar els estudis primer hem fet barres de morters de tres tipologies principals de les quals n'hem fet una versió armada i sense armar. Hem fet un parell de cada una, és a dir, dos de morter 1 sense armar, dos de morter 2 armat...
Ara es mostra una taula amb els percentatges de ciment i sorra de les diferents varietats de ciment:
Morter 1--> "A1": 25% ciment 75% sorra
Morter 2--> "A2": 50% ciment 50% sorra
Morter 3--> "A3": 75% ciment 25% sorra
De cada un d'aquests n'hi dos d'armats i dos sense armar.
Després de barrejar cada proproció en aigua i obtenir la mescla adequada, hem omplert els motlles fets amb fusta i cola blanca també per nosaltres i els hem deixat de vacances durant setmana santa.
Tornant de setmana santa hem decidit obrir-los i fer les proves, primer les de flexió, posant la barra entre dues taules i penjant-hi una garrafa d'aigua, i després les de compressió, posant la barra en el cargol i mesurant les voltes que podien donar.
Els resultats van ser els que tothom es pensava. Les barres A3 armades eren les que aguantaven més la flexió i la compressió seguides de les A3 sense armar, les A2 armades, les A2 sense armar, les A1 armades i les A1 sense armar (que de fet gairebé es desfeien quan les tocàvem)
Cal esmentar que les A1, quasi en tota la seva totalitat, quan les vam treure del motllo es van esberlar.
Per realitzar els estudis primer hem fet barres de morters de tres tipologies principals de les quals n'hem fet una versió armada i sense armar. Hem fet un parell de cada una, és a dir, dos de morter 1 sense armar, dos de morter 2 armat...
Ara es mostra una taula amb els percentatges de ciment i sorra de les diferents varietats de ciment:
Morter 1--> "A1": 25% ciment 75% sorra
Morter 2--> "A2": 50% ciment 50% sorra
Morter 3--> "A3": 75% ciment 25% sorra
De cada un d'aquests n'hi dos d'armats i dos sense armar.
Després de barrejar cada proproció en aigua i obtenir la mescla adequada, hem omplert els motlles fets amb fusta i cola blanca també per nosaltres i els hem deixat de vacances durant setmana santa.
Tornant de setmana santa hem decidit obrir-los i fer les proves, primer les de flexió, posant la barra entre dues taules i penjant-hi una garrafa d'aigua, i després les de compressió, posant la barra en el cargol i mesurant les voltes que podien donar.
Els resultats van ser els que tothom es pensava. Les barres A3 armades eren les que aguantaven més la flexió i la compressió seguides de les A3 sense armar, les A2 armades, les A2 sense armar, les A1 armades i les A1 sense armar (que de fet gairebé es desfeien quan les tocàvem)
Cal esmentar que les A1, quasi en tota la seva totalitat, quan les vam treure del motllo es van esberlar.
dilluns, 4 d’abril del 2011
Un pont de cartró que aguanta una força de 7,36N.
El dimarts dia 27 de març, a la classe, vam construir un pont de cartró i canyetes, per disposar-nos a provar quin era el mètode més eficaç per contrarrestar la flexió quan li posàvem un pes.
El pont que hem fet tenia una passarel·la de 25x5cm. Per evitar que el pont patís flexió, hi disposàvem una instal·lació de canyetes determinada.
Primer, vam disposar les canyetes formant quatre triangles que aguantaven el pont, però no evitaven que es flexionés quan hi posàvem un pes elevat. Aquí es veu com va quedar el primer pont:
Més tard, al veure el problema, vam cavil·lar sobre la manera de solucionar-lo i vam decidir posar unes canyetes transversals que evitessin que els quatre triangles tendissin a ajuntar-se, i així evitar la flexió del pont. Heus-lo aquí com va quedar:
Amb això, vam evitar per complet la flexió del pont al posar-hi un pes ja molt elevat, com és el que li vam acabar posant: 7,36N.
Aquí, tot seguit es mostra un recull de tota la feina feta durant aquests dies:
El pont que hem fet tenia una passarel·la de 25x5cm. Per evitar que el pont patís flexió, hi disposàvem una instal·lació de canyetes determinada.
Primer, vam disposar les canyetes formant quatre triangles que aguantaven el pont, però no evitaven que es flexionés quan hi posàvem un pes elevat. Aquí es veu com va quedar el primer pont:
Més tard, al veure el problema, vam cavil·lar sobre la manera de solucionar-lo i vam decidir posar unes canyetes transversals que evitessin que els quatre triangles tendissin a ajuntar-se, i així evitar la flexió del pont. Heus-lo aquí com va quedar:
Amb això, vam evitar per complet la flexió del pont al posar-hi un pes ja molt elevat, com és el que li vam acabar posant: 7,36N.
Aquí, tot seguit es mostra un recull de tota la feina feta durant aquests dies:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)