Aquests últims dies hem estat fent proves sobre diverses varietats de morters, per tal de realitzar estudis sobre la compressió i la flexió.
Per realitzar els estudis primer hem fet barres de morters de tres tipologies principals de les quals n'hem fet una versió armada i sense armar. Hem fet un parell de cada una, és a dir, dos de morter 1 sense armar, dos de morter 2 armat...
Ara es mostra una taula amb els percentatges de ciment i sorra de les diferents varietats de ciment:
Morter 1--> "A1": 25% ciment 75% sorra
Morter 2--> "A2": 50% ciment 50% sorra
Morter 3--> "A3": 75% ciment 25% sorra
De cada un d'aquests n'hi dos d'armats i dos sense armar.
Després de barrejar cada proproció en aigua i obtenir la mescla adequada, hem omplert els motlles fets amb fusta i cola blanca també per nosaltres i els hem deixat de vacances durant setmana santa.
Tornant de setmana santa hem decidit obrir-los i fer les proves, primer les de flexió, posant la barra entre dues taules i penjant-hi una garrafa d'aigua, i després les de compressió, posant la barra en el cargol i mesurant les voltes que podien donar.
Els resultats van ser els que tothom es pensava. Les barres A3 armades eren les que aguantaven més la flexió i la compressió seguides de les A3 sense armar, les A2 armades, les A2 sense armar, les A1 armades i les A1 sense armar (que de fet gairebé es desfeien quan les tocàvem)
Cal esmentar que les A1, quasi en tota la seva totalitat, quan les vam treure del motllo es van esberlar.
dimecres, 13 d’abril del 2011
dilluns, 4 d’abril del 2011
Un pont de cartró que aguanta una força de 7,36N.
El dimarts dia 27 de març, a la classe, vam construir un pont de cartró i canyetes, per disposar-nos a provar quin era el mètode més eficaç per contrarrestar la flexió quan li posàvem un pes.
El pont que hem fet tenia una passarel·la de 25x5cm. Per evitar que el pont patís flexió, hi disposàvem una instal·lació de canyetes determinada.
Primer, vam disposar les canyetes formant quatre triangles que aguantaven el pont, però no evitaven que es flexionés quan hi posàvem un pes elevat. Aquí es veu com va quedar el primer pont:
Més tard, al veure el problema, vam cavil·lar sobre la manera de solucionar-lo i vam decidir posar unes canyetes transversals que evitessin que els quatre triangles tendissin a ajuntar-se, i així evitar la flexió del pont. Heus-lo aquí com va quedar:
Amb això, vam evitar per complet la flexió del pont al posar-hi un pes ja molt elevat, com és el que li vam acabar posant: 7,36N.
Aquí, tot seguit es mostra un recull de tota la feina feta durant aquests dies:
El pont que hem fet tenia una passarel·la de 25x5cm. Per evitar que el pont patís flexió, hi disposàvem una instal·lació de canyetes determinada.
Primer, vam disposar les canyetes formant quatre triangles que aguantaven el pont, però no evitaven que es flexionés quan hi posàvem un pes elevat. Aquí es veu com va quedar el primer pont:
Més tard, al veure el problema, vam cavil·lar sobre la manera de solucionar-lo i vam decidir posar unes canyetes transversals que evitessin que els quatre triangles tendissin a ajuntar-se, i així evitar la flexió del pont. Heus-lo aquí com va quedar:
Amb això, vam evitar per complet la flexió del pont al posar-hi un pes ja molt elevat, com és el que li vam acabar posant: 7,36N.
Aquí, tot seguit es mostra un recull de tota la feina feta durant aquests dies:
dimecres, 16 de març del 2011
La tectònica de plaques implica un desastre nuclear.
El passat divendres 11 de març hi va haver a Japó, concretament a la ciutat de Sendai, el major terratrèmol-tsunami de la història de Japó i el cinquè major del món sencer. El terratrèmol-tsunami en sí, va causar gran mortandat entre més de 3000 morts comptats fins ara i uns 10000 desapareguts. Va arrassar grans àrees de la costa pacífica del Japó i moltes ciutats, pobles i ports van quedar parcialment o total.
Aquesta catàstrofe, però va anar més enllà, va causar danys al sector nuclear de Japó, i el què això comporta.
La central nuclear de Fukushima es va apagar i els generadors de fuel d'emergència es van activar per tal depoder subministrar energia al sistema de refrigeració (de gran importància per què no se sobreescalfi el reactor). Més tard, però els generadors d'emergència van fallar i conseqüentment el sistema de refrigeració també. En aquest moment, el reactor no es va poder refrigerar amb normalitat i va començar a sobreescalfar-se causant que el circoni, un metall molt dur, que recobreix les barres d'urani, es fongués i això causés una acceleració en la fissió nuclear deguda als neutrons que queden lliures entre les barres d'urani; i també que hi hagués una reacció amb l'aigua desprenent hidrogen gas a alta temperatura que acaba fent explotar, juntament amb la diferència de pressió entre el vapor d'aigua radiactiu i la pressió de l'atmosfera. Això provoca una gran explosió que trenca les parets de l'edifici del reactor.
Per salvar la diferència de pressions entre el reactor i l'atmosfera es decideix venitlar de manera controlada petites quantitats de vapor radioactiu que s'escampa deliberadament per l'atmosfera per evitar una catàstrofe major com seria que tota la quantitat de vapor radioactiu s'escampés a causa d'una altra explosió més violenta. Ara però hi ha hagut problemes amb la ventilació i s'ha evacuat la central. Ningú sap, per tant, com acabarà aquesta catàstrofe.
Tot i això, Fukushima no és l'única central que ha patit danys, Fukushima II, Onagawa i Tookai hi ha hagut també greus problemes que no estan TAMPOC sota control.
Els mitjans de comunicació, amb l'excusa de no crear una alarma general han estat amagant informació fins que ha estat impossible continuar-ho fent, i les autoritats pertinents han catalogat el desastre nuclear com un accident sense abast fora el lloc on s'ha originat (4 sobre 7), encara que s'està començant a detectar radiació a les immediacions de Tokyo.
La central nuclear de Fukushima es va apagar i els generadors de fuel d'emergència es van activar per tal depoder subministrar energia al sistema de refrigeració (de gran importància per què no se sobreescalfi el reactor). Més tard, però els generadors d'emergència van fallar i conseqüentment el sistema de refrigeració també. En aquest moment, el reactor no es va poder refrigerar amb normalitat i va començar a sobreescalfar-se causant que el circoni, un metall molt dur, que recobreix les barres d'urani, es fongués i això causés una acceleració en la fissió nuclear deguda als neutrons que queden lliures entre les barres d'urani; i també que hi hagués una reacció amb l'aigua desprenent hidrogen gas a alta temperatura que acaba fent explotar, juntament amb la diferència de pressió entre el vapor d'aigua radiactiu i la pressió de l'atmosfera. Això provoca una gran explosió que trenca les parets de l'edifici del reactor.
Per salvar la diferència de pressions entre el reactor i l'atmosfera es decideix venitlar de manera controlada petites quantitats de vapor radioactiu que s'escampa deliberadament per l'atmosfera per evitar una catàstrofe major com seria que tota la quantitat de vapor radioactiu s'escampés a causa d'una altra explosió més violenta. Ara però hi ha hagut problemes amb la ventilació i s'ha evacuat la central. Ningú sap, per tant, com acabarà aquesta catàstrofe.
Tot i això, Fukushima no és l'única central que ha patit danys, Fukushima II, Onagawa i Tookai hi ha hagut també greus problemes que no estan TAMPOC sota control.
Els mitjans de comunicació, amb l'excusa de no crear una alarma general han estat amagant informació fins que ha estat impossible continuar-ho fent, i les autoritats pertinents han catalogat el desastre nuclear com un accident sense abast fora el lloc on s'ha originat (4 sobre 7), encara que s'està començant a detectar radiació a les immediacions de Tokyo.
divendres, 17 de desembre del 2010
La Lluna.... i la font d'energia que és.
L'energia mareomotriu és l'energia que dissipen les contínues pujades i baixades (flux i reflux) del mar amb les marees. Les marees són uns moviments d'aigua causats per la força d'atracció de la lluna sobre les masses d'aigua de la terra i la seva intensitat depèn del mes lunar. Aquesta energia que es dissipa per les marees és de l'ordre de 20.000 TW·h de la qual se'n consideren aprofitables 200TW·h.
Malgrat tot i ser una energia neta i renovable, ja que la seva font és il·limitada, la relació entre el cost i l'energia produida ha fet que no proliferi de manera notable.
El funcionament de les centrals
El seu funcionament es basa en aprofitar l'ascens i el descens progressiu de l'aigua amb un eix que s'anirà movent. La central consta d'uns dics i un embassament que connecten amb la turbina i el generador de la manera següent:
L'aigua puja durant el flux de la marea, llavors s'obren els dics i es va omplint l'embassament.
Un cop l'aigua ha arribat al seu màxim nivell, les comportes es tanquen i l'aigua de l'embassament queda a una altura notable.
De mica en mica, ara, l'aigua baixarà fins que arribarà un moment que la diferència d'altura entre el nivell de l'aigua i el de l'embassament haurà assolit el seu punt màxim.
En aquest moment s'obriran les comportes de l'embassament i es deixarà passar l'aigua per unes obertures.
Aquesta aigua que tindrà molta energia cinètica, empenyerà les turbines que transmetran la força de l'aigua a un eix que connectarà amb el generador, que s'encarregarà de transformar l'energia cinètica de rotació de la turbina a energia elèctrica.
Malgrat tot i ser una energia neta i renovable, ja que la seva font és il·limitada, la relació entre el cost i l'energia produida ha fet que no proliferi de manera notable.
El funcionament de les centrals
El seu funcionament es basa en aprofitar l'ascens i el descens progressiu de l'aigua amb un eix que s'anirà movent. La central consta d'uns dics i un embassament que connecten amb la turbina i el generador de la manera següent:
L'aigua puja durant el flux de la marea, llavors s'obren els dics i es va omplint l'embassament.
Un cop l'aigua ha arribat al seu màxim nivell, les comportes es tanquen i l'aigua de l'embassament queda a una altura notable.
De mica en mica, ara, l'aigua baixarà fins que arribarà un moment que la diferència d'altura entre el nivell de l'aigua i el de l'embassament haurà assolit el seu punt màxim.
En aquest moment s'obriran les comportes de l'embassament i es deixarà passar l'aigua per unes obertures.
Aquesta aigua que tindrà molta energia cinètica, empenyerà les turbines que transmetran la força de l'aigua a un eix que connectarà amb el generador, que s'encarregarà de transformar l'energia cinètica de rotació de la turbina a energia elèctrica.
dimarts, 14 de desembre del 2010
Fotovoltaica, la central.
Les centrals fotovoltaiques són aquelles centrals que produeixen energia elèctrica (WE) a partir de l'energia radiant (WR) provinent del sol. Per aconseguir produir electricitat amb aquest sistema s'utilitzen les anomenades plaques fotovoltaiques també anomenades panells solars. Aquests panells confeccionats amb materials semiconductors com el silici tenen la característica de convertir l' WR que els arriba del sol a WE pel consum humà mitjançant un procediment complica, en el qual, al rebre les radiacions solars, el material semiconductor s'excita i es produeixen petits salts electrònics que crearan el corrent elèctric.
Com a sistema productor d'energia elèctrica té l'avantatge que la font d'energia és il·limitada, no emet cap tipus de gas nociu i és també utilitzable per a produir energia elèctrica en l'àmbit domèstic; malgrat tot això, però, els seus components, un cop la placa deixa de ser d'utilitat, són molt difícils d'eliminar, i a més a més produeix un impacte paisagístic important ja que necessita grans extensions de terreny per produir una quantitat d'energia moderada.
Article a la Viquipèdia sobre l'energia solar fotovoltaica.
Com a sistema productor d'energia elèctrica té l'avantatge que la font d'energia és il·limitada, no emet cap tipus de gas nociu i és també utilitzable per a produir energia elèctrica en l'àmbit domèstic; malgrat tot això, però, els seus components, un cop la placa deixa de ser d'utilitat, són molt difícils d'eliminar, i a més a més produeix un impacte paisagístic important ja que necessita grans extensions de terreny per produir una quantitat d'energia moderada.
Article a la Viquipèdia sobre l'energia solar fotovoltaica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)